Greta Thunberg ha aconseguit despertar la por davant les conseqüències del canvi climàtic provocat per l’home, relegat fins fa poc en un còmode racó del subconscient de la majoria del món occidental. Ha aconseguit una ressonància pública que múltiples cimeres internacionals sobre la gravetat del tema no havien aconseguit. En aquest moment el món es divideix entre els que neguen el canvi climàtic o, en tot cas, estimen que els seus efectes seran relativament afables retraient d’histerisme a l’altra meitat. Del que no hi ha cap dubte és del fet que el clima canviarà amb conseqüències més o menys severes.
L’escriptor i columnista Jonathan Franzen, va publicar un article on afirmava que no resta temps per evitar que les temperatures dintre dels propers trenta anys pugin en dos graus. Aquesta idea sembla encertada, ja que per aconseguir arribar a unes emissions zero de CO2 en l’esmentat termini s’haurien d’adoptar mesures econòmiques que serien de tan costosa envergadura que no podrien consensuar-se en un sistema democràtic, tant més quan les economies més importants del món ignoren de fet el canvi climàtic. L’esmentat escriptor americà va recomanar preparar-se per al pitjor i destinar els esforços per a impedir-ho amb mesures destinades a mitigar els seus efectes. La proposta ha aixecat rebuig per aquells que la consideren ‘cínica’. L’esmentat autor és tot menys cínic, ja que defensa absolutament la imperiosa necessitat de reduir a zero les emissions de partícules carbòniques a l’ambient. Tanmateix sembla que resulta encara molt més ‘cínic’ impedir per motius ideològics/polítics (en la mesura del possible), que els ciutadans ‘del carrer’ afectats, lluitin contra els efectes del canvi climàtic (per exemple la pujada dels mars), evidentment sense perjudici que els Governs i les persones facin tot el possible per frenar l’increment de les temperatures ambientals.