Per part de les persones afins a l’actual (2022) govern local de Sitges s’acusa a ‘Salvemlesplatgesdesitges.com’ de ser favorable a la draga dels ports del municipi de Sitges (La Ginesta, del Garraf i Port Aigüadolç). Diem que se’ns va retreure ser favorable a Draga, simplement perquè tal activitat / d’obligada execució periòdica per a mantenir operatius els ports on es realitza / a l’actual Govern de coalició de Sitges no li sembla sostenible. Addueix una sèrie de suposats motius per a justificar aquest canvi de criteri, que no obstant això, només i únicament és degut a facilitar un relat polític a un dels partits que formen part de la coalició 2020 a 2023 per a distingir-se dels altres partits de la coalició que sempre havien donat suport a aquesta Draga perquè tradicionalment va permetre aportar la sorra procedent de la Draga a les platges d’on se l’havien emportat els corrents de la mar.
Mai hem defensat aquesta draga, simplement perquè no és el tema de la nostra iniciativa. Per a conèixer la nostra opinió sobre aquesta circumstància, consulti la nostra informació d’interès: apartat 1. Incomprensible actitud de l’Ajuntament davant la pèrdua de les platges del municipi i apartat 2. Draga periòdica de les sorres acumulades als ports de Sitges on, en resum, expliquem la nostra oposició al fet que les sorres dragades OBLIGATÒRIAMENT dels ports del municipi de Sitges, HAURIEN DE SER PRIORITÀRIAMENT DESTINADES A LES PLATGES DE SITGES D’ON PROVENEN I NO A ALTRES PLATGES COM LES DE GAVÀ I EL PRAT, etc.
Salvemlesplatgesdesitges simplement defensa manifesta la seva més absoluta oposició al fet que les sorres dragades OBLIGATÒRIAMENT dels ports del municipi de Sitges, HAURIEN DE SER PRIORITÀRIAMENT DESTINADES A LES PLATGES DE SITGES D’ON PROVENEN I NO A ALTRES PLATGES COM LES DE GAVÀ I EL PRAT en tant que els ports del seu municipi són, repetim, obligatòriament dragatges, vegin-se a aquest efecte l’informe de la Direcció.
Incomprensible actitud de l’Ajuntament davant la pèrdua de les platges del municipi
Per (inexistents) motius ecològics L’Ajuntament de Sitges des de 2020, deixa de reclamar la sorra dragada dels ports d’aquest municipi per poder aprofitar-les les seves platges de Sitges. Sorra que en virtut dels corrents del mar és transportada a l’interior d’aquests ports o als seus limítrofs que, per això, necessiten ser periòdicament alliberats de la mateixa per tal de poder continuar amb la seva activitat esportiva, lúdica o de pesca.
Amb aquest comportament, l’Ajuntament incorre en una doble negligència:
- Acceptar que la pèrdua gradual de les sorres redueixin el seu efecte protector dels murs de contenció del passeig marítim.
- Acceptar que la sorra dels seus ports de Sitges sigui transportada a platges d’altres municipis, els quals estan encantats per aquest regal gratuït tan necessari per a les platges de qui renúncia a aquestes.
L’Ajuntament encara no s’ha assabentat que ‘la sorra és el nou or del planeta: Els canvis en els patrons de consum, l’augment de la població i l’increment de la urbanització, han triplicat la seva demanda en els darrers vint anys, i actualment s’explota més de la que es produeix naturalment. La sorra és avui el recurs natural més demandat del món, després de l’aigua i per davant dels combustibles fòssils.
info@salvemlesplatgesdesitges.com promou la recuperació i consolidació de les Platges de la Vila de Sitges i defensa que les sorres acumulades en els ports no siguin cedides a altres municipis de la costa o tirades a la mar, ja que són seves i de ningú més.
L’actitud negativa de l’Ajuntament, s’albira perfectament en les manifestacions efectuades al periodista D. Ramon Francàs de La Vanguardia (09-01-2021) per part d’un responsable de l’esmentat Ajuntament:
“On és la platja?” de Ramon Francàs
La Vanguardia, dissabte 9 de gener de 2021
Els successius temporals des del fatídic Glòria han anat escombrant les platges de Sitges de manera inexorable, i algunes han acabat desapareixent. D’altres han quedat reduïdes a la mínima expressió, i també n’hi ha que han patit danys destacats. Els empresaris que viuen dels serveis de les platges afirmen que si no s’aporta sorra “en gran abundància” a partir de l’abril, la pròxima temporada d’estiu serà “un desastre”.
Segons el regidor de Promoció Econòmica, Ocupació i Platges, Guillem Escolà, l’Ajuntament mira de minimitzar el problema amb un tractor netejant, adequant i ventilant la sorra de les platges. També es reparen els accessos, les passarel·les o les bases de dutxes fetes malbé, i s’han fet obres a la torrentera i el mur de la platja d’Aiguadolç, on hi ha poca sorra i molta pedra. Aquest mes de gener començaran a canviar dutxes i rentapeus de les platges d’Aiguadolç, les Anquines i Terramar, així com els pous de drenatge. També repararan els magatzems d’Aiguadolç i Bassa Rodona.
Bona part de la platja de Bassa Rodona, la zona central de la de l’Estanyol i la Riera Xica estan sense sorra. Ara per ara es descarta abocar sorra extreta de les bocanes dels ports per una draga: prefereixen repartir-la amb una retroexcavadora. Es trasllada la sorra d’on n’hi ha més per aportar-la on no n’hi ha.
Fa molts anys que es debat sobre la necessitat de construir un espigó semi submergit per evitar que la cèntrica platja de Sant Sebastià es quedi sense sorra, però encara revisen i recalculen el projecte inicial de la direcció general per a la Sostenibilitat de la Costa i el Mar. Havia d’estar enllestit el 2019.
A Sitges sempre hi ha hagut una gran preocupació pel fet que aquests espigons protectors no afectessin l’estètica del litoral. El president de l’Associació Turística de Serveis de Platges de Sitges, Manel Martínez, arriba a afirmar que “aquests espigons no els veurem ni tu ni jo”. El seu pare ja li parlava d’aquest projecte fa quatre dècades. Afirma que els que s’havien de construir a Sitges “van acabar al Fòrum de Barcelona”. El president d’una associació que aplega els serveis de les platges, que donen feina a unes 350 persones, no entén “com és possible que si els últims nou anys es va aportar sorra a les platges amb una draga, el 2020 el govern municipal no ho volgués fer.
Martínez recorda que a Sitges hi ha fins a tres ports esportius amb bocanes que cal dragar periòdicament, ja que sempre estan plenes de sorra. I lamenta que aquesta sorra no es quedi a les platges locals per culpa de la falta d’acord entre els grups municipals que governen a Sitges. Demana a l’equip que presideix Aurora Carbonell que “faci la feina”, i recorda que “Sitges encara continua vivint, en bona part, del sol i platja”.
Cinc dels 30 xiringuitos de les fins a 26 platges de Sitges, que només van poder obrir 100 dies, no van arribar a instal·lar-se l’estiu de l’any passat. Sense una aportació massiva de sorra, molts d’aquests xiringuitos no trobaran un espai físic per instal·lar-se la pròxima campanya d’estiu.
El president del Gremi d’Hostaleria de Sitges, Oskar Stöber, també es mostra poc esperançat. Afirma que “cal buscar una solució definitiva, amb espigons o amb el que sigui”, però mentrestant cal aplicar mesures puntuals útils. Assenyala que des d’alguns grups del govern municipal no es veu de bon ull la solució de la draga al·legant qüestions mediambientals, però afirma que fins i tot els tècnics municipals han certificat que dragar les bocanes no fa malbé els ecosistemes marins. També recorda que “el fons marí de les bocanes de Sitges no és el de la Gran Barrera de Corall”. Stöber, que assegura que “nosaltres som els primers que som ecologistes”, afegeix que “no podem matar la vida econòmica de Sitges”. I sentencia irònicament que “si no volen portar la sorra de les bocanes dels ports extreta amb una draga, que té la mateixa granulometria que la de les nostres platges, que la portin en globus aerostàtic”.
El sector turístic intueix un altre ‘desastre’ el proper estiu si no es produeix una aportació de sorra.
Comentaris:
- Segons el regidor de Promoció Econòmica, Ocupació i Platges, Guillem Escolà, l’Ajuntament intenta “minimitzar el problema amb un tractor”. Una manifestació de totes, totes, insatisfactòria, ja que el famós “tractor” (una retroexcavadora) no pot solucionar la manca de milers de tones de sorra (vegeu imatge de l’apartat 04.-).
- El mateix regidor insisteix que “Ara per ara es descarta abocar sorra extreta de les bocanes dels ports per una draga”. Omet reconèixer el representant de l’Ajuntament de Sitges que la sorra s’extraurà tant sí com no, ja que així ho han acordat les Administracions de Costes, existint a més a més informes mediambientals que asseguren que tal extracció no causa cap dany al medi ambient marítim, a més de constituir una necessitat absoluta per mantenir els esmentats ports practicables. I si l’Ajuntament de Sitges no vol la sorra, aquestes Administracions la portaran als municipis veïns, encantats de recollir-la per a les seves pròpies platges.
- Insisteix l’esmentat representant que “prefereixen repartir-la amb una retroexcavadora. Es trasllada la sorra d’on n’hi ha més per aportar-la on no n’hi ha.” “Repartir” sorra d’un lloc a un altre és, de totes, inviable. Com pot una retroexcavadora transportar milers de tones de sorra de les platges on hi ha més, a les platges on no hi ha pràcticament res? No és necessari ser un expert en els moviments de les sorres de platja per causa de l’onatge, per saber que una retroexcavadora és incapaç i inadequada per fer front a la força destructora de les onades (vegeu fotos de l’apartat 02.- Informació d’interès).
- En defensa de l’Ajuntament, el regidor al·ludeix a projectes del passat relacionats amb la platja que, per la seva sofisticació, mai es van portar a terme. L’article de La Vanguardia no es refereix concretament a la platja de Sant Sebastià, sinó a totes les platges de Sitges, cosa que el regidor eludeix per tal de no haver d’admetre que l’Ajuntament està al cas de la greu decadència que pateix aquesta i altres platges de la Vila de Sitges, de la realitat de la qual no deixa cap dubte l’informe gràfic de més amunt.
Respecte a la “sostenibilitat” a què es refereix el regidor amb relació al projecte (platja de Sant Sebastià), ens trobem davant un concepte sovint pervertit per servir de fonament de relats mitologitzats amb la finalitat de manipular l’opinió pública a favor o en contra d’un determinat interès de partit. Un bon exemple constitueix la draga de sorres dels ports de Sitges, proveïts dels preceptius informes mediambientals favorables no reconeguts pels militants ‘verds’, ja que anteposen els seus criteris per damunt de tals informes convertint-los en dogmes. - Comenta l’articulista de La Vanguardia que el president de l’associació dels serveis de les platges, no entén “com és possible que si els últims nou anys es va aportar sorra a les platges amb una draga, el 2020 el govern municipal no ho voldria fer?”. Recorda que a Sitges hi ha fins a tres ports esportius, les bocanes de les quals han obligatòriament de dragar-se periòdicament atès que s’acumulen les sorres que els corrents del mar porten a les platges. La negativa per part de l’Ajuntament, a partir de l’any 2020, de suspendre l’aportació de les sorres dels seus propis ports a les seves pròpies platges, ha creat una viva polèmica dels directament afectats: les famílies que no han pogut continuar amb l’explotació de les seves guinguetes per falta d’espai i el sector hoteler que considera que les platges constitueixen l’atractiu principal de la vila, per la qual cosa mereixen una molt especial atenció per part de l’Ajuntament. I diem atenció molt especial, atès que des de fa cinquanta anys el turisme és el factor fonamental de l’economia local, és la principal font de treball i, per tant, la principal font de subsistència d’una immensa part de la població.