Des de fa aproximadament trenta anys s'ha produït un continuat deteriorament de pràcticament totes les platges de la vila de Sitges.

Gran part de la sorra acumulada a la costa de la vila, hi és gràcies als espigons que es van construir fa més de mig segle. Independentment de l'origen de les platges, no hi ha cap dubte que s'han convertit en patrimoni al qual Sitges no pot renunciar i que ha de recuperar. Cap poble ni pot ni ha de renunciar als seus atractius i reclams i Sitges no pot ser l'excepció. Les platges són un reclam turístic fonamental del que depèn gran part de l'economia local que, a més, aporten un espai esportiu, social i cultural. El poble de Sitges deu oposar-se radicalment a que la sorra dragada dels ports i costes del seu municipi sigui portada a altres municipis quan tanta falta li fa al seu propi municipi. La sorra de Sitges és prioritàriament de Sitges i de ningú més. L'Ajuntament ha de reclamar, davant el Departament de Costes, que la sorra dragada de les seves costes i ports sigui aportada a les seves pròpies platges abans de ser cedides a altres pobles. Aquesta va ser – a més - la tradicional pràctica realitzada amb encert per tots els anteriors al present Govern municipal (vegeu apartats 4.a i 4.b).

La present iniciativa es refereix en concret a les platges 'Bassa Rodona, 'Estanyol' i 'Riera Xica' que, al llarg dels últims anys, han patit un deteriorament de tal magnitud que podria provocar – i de fet està provocant – l'ensorrament de trams del passeig marítim.

No neguem que l'actual deteriorament d'aquestes platges és degut als canvis dels corrents marítims. Però afirmem que aquests canvis són efecte del canvi climàtic, de la pressió urbanística, de l'escassa aportació de sorra fluvial, etc. En conseqüència afirmem que els canvis dels corrents són producte dels moviments marítims provocats per l'home i, per tant, Sitges té dret a reconduir la situació sense retrets per 'interferir' en els corrents 'naturals' del mar, perquè aquests corrents fa temps que no són 'naturals' (com els històrics). Sitges no pot ser víctima de les intervencions humanes a la costa del Mediterrani i al medi ambient en general (les tempestes 'Gloria', 'Filomena', 'Gaetán', Hortènsia' i les del futur) sinó que té dret a adoptar les mesures necessàries per protegir aquest patrimoni local del qual, en gran mesura, depèn la seva economia i milers de llocs de treball, com s'ha pogut tristament comprovar quan el turisme va col·lapsar amb motiu de la pandèmia de la COVID-19.

Mitjançant aquesta informació volem aconseguir l'adhesió d'amants de les platges de Sitges a la seva recuperació i conservació amb modificacions dels seus espigons existents. En aquest context s'ha de remarcar que els espigons – com a mínim en el cas de Sitges – no provoquen canvis de corrents naturals, ja que aquests corrents 'naturals' ja no existeixen com s'ha mencionat al paràgraf anterior. Tampoc constitueixen agressions al medi ambient, al contrari, són elements que fomenten la vida marítima, ja que proporcionen molts espais de refugi de tota mena d'espècies marines. Tot i haver intentat trobar una solució a l'esmentat problema cap proposta ha tingut èxit, ja que mai estaven del tot recolzades pels diferents Governs de l'Ajuntament de Sitges.

Creiem doncs que la present iniciativa ha de servir per a sensibilitzar als amants i proteccionistes de les platges (i concretament les platges del centre de Sitges), amb la finalitat d'aconseguir que l'Ajuntament deixi d'ignorar el greu problema referenciat. Creiem que ara és el moment que l'Ajuntament elabori amb urgència un projecte basat en els espigons existents, d'un cost tan moderat que ni caldria esperar a subvencions, sinó que pot ser perfectament costejat per l'Ajuntament. És més, qui defensa una altra solució més sofisticada que la proposta d'aprofitar els espigons existents per retenir les sorres, pot tramitar-la sense perjudici que es mantinguin les platges històriques. No s'està en contra de projectes més eficaços, de menor impacte visual, més resilients, etc., etc., al contrari, els donem suport, més en un moment en què podrien finançar-se mitjançant el programa de "Fons de Recuperació" recentment acordat per la U.E. El que es proposa consisteix en una actuació immediata, sense perjudici d'enfocar d'altres solucions, la realització de les quals - com s'ha vist durant els últims trenta anys - resulta extremadament lenta i costosa. Vol dir que, un cop realitzat un altre tipus de projecte de protecció de les platges més important i idoni que els espigons, resultaria senzill espargir les roques dels espigons dins el mar per, a més, aprofitar la creació d'un petit escull de vida marítima protegida davant de la Costa de Sitges.

Si dona suport a aquesta iniciativa, li demanem que ens enviï per correu electrònic a info@salvemlesplatgesdesitges.com el seu nom i la seva direcció electrònica per a poder mantenir-lo informat.

CONCRETAMENT RETRAIEM A L'AJUNTAMENT:

1. Amagar-se, des de fa dècades, darrere d'altres Administracions, i de múltiples projectes i idèntiques excuses per justificar el fet d'haver desatès el problema. És una conducta que qualifiquem de negligència (vegeu apartat 3 La demagògia de la draga de les sorres dels ports de Sitges.- de la present informació).
2. Consentir que la sorra dels seus propis ports sigui obsequi gratuït per altres municipis de la costa que s'aprofiten de la mateixa – segons sembla més preocupats que Sitges per la seva manca de sorra –, o que s'aboquen directament al mar mentre desapareix de les platges de Sitges. Amb això es RENÚNCIA per part de l'Ajuntament a ???? les platges, un dels patrimonis més emblemàtics (vegeu apartats 4.- i 5.- La demagògia de la draga de les sorres dels ports de Sitges).
3. Humiliar voluntària o involuntàriament la intel·ligència de tots quan es manifesta:
   1. Que s'està “revisant i recalculant un suposat projecte inicial...” (vegeu informatiu Juny 2021).
   2. Que es prefereix “repartir la sorra residual amb una retroexcavadora. El traslladar sorra d’on hi ha més per aportar-la on no hi ha...” (vegeu Informatiu juny 2021).
   3. Que "es descarta ara per ara abocar sorra extreta de les bocanes dels ports de Sitges per una draga". Tal manifestació confirma, en realitat, que la sorra de les dragues de sorra de Sitges serà regalada a altres municipis. Qui és l'Ajuntament per permetre i consentir que aquest valuós patrimoni del seu poble sigui obsequiat gratuïtament a altres poblacions de la costa - que, a més, solen ser directes competidors turístics - o que s'aboquen directament al mar (vegeu apartat 1.- La demagògia de la draga de les sorres dels ports de Sitges).
   4. Que “es descarta ara per ara abocar sorra extreta de les bocanes dels ports de Sitges per una draga” (vegeu apartat .- de la present informació).
   5. Ningú demana a l'Ajuntament dragar sorres dels ports de Sitges per a restituir-les a les seves platges. El que es demana a l'Ajuntament és que reclami aquestes sorres, quan els seus ports la draguen per a mantenir la seva navegabilitat interior.
   6. Que “aquest mes de gener (2021) començaran a canviar dutxes i rentapeus de les platges d’Aiguadolç, les Anquines i Terramar, així com els pous de drenatge. També es repararan els magatzems d’Aiguadolç i Bassa Rodona”. No són aquestes instal·lacions el problema, sinó la manca de sorra suficient per impedir que les onades puguin arribar a aquestes (vegeu apartat 2.- de la present informació). Ens preguntem si a partir de l’esmentada data, les tempestes marítimes no tornaran a destruir aquestes instal·lacions i, per tant, caldrà dilapidar més impostos en successives reposicions (vegeu apartat 10.- de la present informació).
   7. Respectem l'oposició de l'Ajuntament a la draga dels seus ports, encara que no sabem quina és l'alternativa que l'Ajuntament proposa, tret que pretengui inutilitzar-les. Insistim que no reclamem 'cap' draga, si no que tan sols reclamem que la sorra dragada de les costes del municipi de Sitges es destinen prioritàriament a les seves pròpies minvants platges abans de portar-les a platges d'altres municipis ( vegeu apartat 2-A .- La demagògia de la draga de les sorres dels ports de Sitges).

L'HONESTEDAT EXIGEIX ADMETRE QUE NO ESTEM DAVANT D’UN PROBLEMA TÈCNIC, SINÓ DAVANT D’UNA PARALITZACIÓ MOTIVADA PER LLUITES POLÍTIQUES QUE PERJUDIQUEN GREUMENT ELS INTERESSOS DE TOT EL POBLE DE SITGES.

Nomenclatura de les platges del centre de Sitges:

Com es pot apreciar a la imatge històrica, amb anterioritat a la construcció de l'actual espigó no hi havia sorra ni platja. Vegeu també https://lovesitges.blogspot.com/2015/11/els-temporals-de-1949.html

Construïts els dos espigons (anys 50 del segle passat) es va començar a acumular sorra (vegeu diferència amb la imatge anterior).

Gràcies a la construcció de l'espigó adossat al primer tram dels esglaons de l'església, avui aquest mateix lloc s'ha convertit en amplis espais per guardar els catamarans del Club Nàutic i per poder jugar al voleibol, etc. A la vista està que un espigó no és 'per se' una obra negativa.

Fotografia anterior a la construcció de l’espigó, avui situat a continuació de la ‘plataforma’ de l’escala de l’església. En moments de ‘tempesta’, les onades van ser impulsades pels temporals marítims, arribant llavors fins als fonaments dels edificis de ‘primera línia’.

Degut a l'espigó de l'actual Club Nàutic i a l'espigó de davant, s'ha acumulat suficient sorra per formar una de les més magnífiques platges de Sitges, guanyant a més espais verds i de passeig inexistents fins al moment de construir-se aquests espigons.

Quin mal fa aquesta platja a la vida marítima? Cap! Al contrari, les roques de l’espigó permeten múltiples espais de protecció i refugi a tota mena d’espècies marítimes.

A conseqüència del canvi climàtic, el mar està pujant de nivell. Paral·lelament, les tempestes marítimes es tornaran més violentes i destructives. Borrasques semblants a huracans tropicals afecten Sitges com ho fan a totes les costes marítimes del món (vegeu també l’apartat 11.-).

El mur de contenció del Passeig Marítim de la platja de la 'Riera Xica' col·lapsarà, com ja va ocórrer fa anys (vegeu la següent fotografia). Aquest mur es va construir per embellir el Passeig Marítim i no per resistir les envestides del mar.

Com es pot apreciar a la imatge, el mar ja es va endur un tram del parterre de gespa que mai més fou restituït, ja que impera la idea de no interferir amb l'expansió 'natural' del mar. No es té en compte, com ja s'ha esmentat, que els actuals canvis dels corrents marítims no són 'naturals' sinó provocats per la interferència de l'home. En aquest lloc abans hi havia una continuïtat del ‘parterre’ verd propi del passeig, avui interromput per “donar-li més espai al mar” (segons la Ministra de Medi Ambient, Dª Isabel Tocino Biscarolasaga, del Partit Popular (1996 – 2000) que va dissenyar el present lamentable estat d’aquest tram).

Com la força de les onades caven la sorra sota els fonaments del mur de contenció de la gespa, l'espai buit de sota provoca el corriment de la terra superior. L'any 2020 l'Ajuntament ha cobert aquest clot amb ciment, 'solució' que augmenta la pressió d'aquest mur vers el mar, debilitant-lo encara més.

Davant la possibilitat d'ensorrament, l'Ajuntament ha posat unes ‘grapes’ de ferro (Veure foto 14) per mantenir sostinguda la part que corre perill junt a la part més estable, en un intent – evidentment inútil – d’impedir que aquestes ‘grapes’ protegeixin en el futur l’ensorrament del mur, amb ocasió de les futures tempestes del mar.

Nous clots al llarg del mateix mur de contenció (desembre 2020), que encara no s'han omplert. Es tracta d'un mur de contenció de la gespa del passeig i no d'un mur de protecció contra les tempestes marítimes. Aquest parterre dota el passeig de Sitges d'una elegància que no té res a envejar als millors passejos marítims de la Costa Azul. Mai va ser projectat per protegir del mar el passeig, perquè en el moment de la seva construcció hi havia platja suficient per protegir-lo de forma natural. Esperarem que caiguin més trams d'aquest mur??? Ens és igual???

Més restes de roques que, anys enrere, l’Ajuntament va llançar per protegir el mur de contenció d’aquest tram del Passeig Marítim. Al llarg del temps la violència de les tempestes marítimes les ha escampat. Entenem que en lloc de llançar les roques en paral·lel al passeig, s’haurien de col·locar en perpendicular al final de l'espigó que es veu al fons de la foto per a convertir-lo en un ‘T’ que és el que acumula la sorra ( 52 a 56).

Maig 2021: Per tal d’evitar accidents, l’Ajuntament va tancar l’accés a aquest tram de la platja desapareguda, de la mateixa manera que va fer durant tot l’estiu 2020 en l’accés a la platja de la Riera.

La imatge superior demostra com els corrents del mar han rebaixat mig metro el nivell de sorra d’aquesta platja, destapant un conducte d’aigua municipal.

Davant la negativa de l'Ajuntament a portar sorra del port d'Aiguadolç' i del port 'Ginesta' mitjançant la draga com es feia abans, i per tal de suplir la conseqüent manca de sorra, es va optar per una retroexcavadora que de nit excavava sorra a prop dels espigons per ampliar la part central de les platges. Un procés costós, antiecològic i inútil, ja que el resultat no acostuma a aguantar gaire temps, atès que l'onatge s'emporta l'endemà la sorra acumulada per la retroexcavadora la nit anterior.

Aportació mecànica de sorra al punt idèntic d'on s'havia extret l'any anterior segons és de veure de la imatge anterior.

Finals de març 2021: Tractor pala que recull sorra acumulada gràcies a l'espigó 'Paral·lel' a la platja 'La Barra' per després transportar-la a punts on el corrent sol arrossegar-la a la mar. Lògicament els corrents no s'aturen en aquests punts, de manera que la sorra treta d'aquest tram es perd.

Finals de març 2021: Imatge demostrativa de la barrabassada consistent en recollir amb màquina pesada sorres per transportar-on després els corrents marítimes la tornen a arrossegar a la mar. Un sistema insostenible, antiecològic i d'escandalós malbaratament de fons públic.

Finals de març 2021: Platja 'Riera Xica' després de l'aportació de sorra extreta de la platja 'La Barra', mitjançant 'dumper'. Habitualment l'accés a aquesta platja sol estar tancat, ja que els corrents en aquest punt la solen deixar en roca pura. Vegeu imatges de l'apartat 2 de aquesta mateixa platja abans de l'esmentada aportació artificial.

Abril 2021, la mateixa platja de la foto anterior ja acusava la pèrdua de la sorra que a finals de març s'havia aportat d'altres platges. Resultat: Més sorres que es perden per anar a parar en un dels ports de Sitges, que després de dragades es reparteixen per altres municipis veïns.

La mateixa platja, juny 2021. La sorra aportada al març 2021, havia desaparegut i amb això els fons públics del seu transport (vegeu també informatiu de juny 2021).

Finalment l'Ajuntament es va adonar que la sorra treta d'altres punts de la platja i abocada a la platja 'Riera Xica' no feia més que desaparèixer. Com a solució va acordar que el quiosquet d'aquest tram es col·loqués damunt del passeig marítim en lloc de permetre que la sorra dragada dels ports de Sitges serveixi per a restituir - almenys temporalment - la que els corrents s'han emportat. Vegin-se a més les sol·licituds administratives del mateix Ajuntament (Veure document AUTORITACIÓ) per a poder desvirtuar el passeig i els seus parterres en espais per a quiosquets.

Planxes que es van col·locar sobre la gespa del parterre per a poder col·locar vetlladors

Finals de juliol del 2022, l'Ajuntament torna a intentar cobrir el pedregar d'aquesta part de la platja (intransitable sense sabates) per deixar una realitat impossible d'amagar.

Vist el poc èxit de la iniciativa, al final l'Ajuntament abandona l'intent deixant una franja temporalment "amagada" i la resta com estava.

26 abril 2021, vint dies després de l'aportació de la sorra en el mateix lloc, ja havia desaparegut. Amb això es demostra que l'Ajuntament malbarata els diners de tots, tirant sorres a la mar en un intent inútil de reposar les sorres que invariablement tornen a ser absorbides per les ones.

A falta de sorra, els corrents dipositen cada vegada més pedres on abans hi havia platja

Els espigons són les úniques construccions que resisteixen les tempestes marítimes. Tenen la capacitat de protegir els ports i poden facilitar la recuperació i conservació de la sorra de la platja. Els espigons no interfereixen en la vida marítima, tot el contrari, perquè les roques proporcionen l'hàbitat preferit de moltes espècies del mar.

Sense els espigons, fa temps que Sitges no tindria sorra a les platges. Es pot veure com al costat esquerre de l'espigó principal (nord-est, davant de l’església) no hi ha ni un gra de sorra. Això prova que, gràcies a l’espigó, a l'altre costat (sud-oest) s'ha aconseguit la retenció de molta sorra, convertint aquesta platja en una de les millors i més amples de Sitges.

No hi ha dubte de que aquesta platja es manté així gràcies als espigons que la tanquen en forma de ‘V’ invertida, de tal manera que l'acumulació de sorra queda retinguda al seu fons més ample. A causa de la gran acumulació de sorra d'aquesta platja, es poden practicar tota mena d'activitats lúdiques (com per exemple el voleibol), i també permet la instal·lació de grans envelats per a actes públics, espai per desar catamarans, etc. No haurien de poder gaudir totes les platges de la vila de les mateixes dimensions, quan s'ha demostrat que és possible?

Gràcies a l'espigó en forma de ‘L’ invertida s'ha pogut acumular i retenir una gran quantitat de sorra que permet, com a la platja de la 'Punta', oferir un espai suficient per mantenir les distàncies i la pràctica de diferents esports.

Quins arguments objectius poden haver-hi contra aquesta solució relativament ‘econòmica’ i respectuosa amb el medi ambient? Cal no oblidar que els espigons, a més a més, estimulen i protegeixen la vida marítima.

En aquesta fotografia es pot apreciar perfectament que, gràcies a la forma de 'L' invertida de l'espigó, es va acumular una gran quantitat de sorra al costat dret. D'altra banda, el lateral esquerre no ha acumulat gairebé res, ja que quan el mateix mar porta sorra a aquest costat, els corrents se la tornen a emportar al no ser retinguda per una estructura paral·lela a la platja, com passa al costat dret. Per què no acabar els espigons existents en forma de 'T' perquè puguin acumular sorra als dos costats?

Un espigó en forma de 'T', acumula gran quantitat de sorra en tots dos dels seus laterals, convertint aquesta platja en una de les millors de la vila. Com veurem més endavant és aquesta (i d'altres similars) la solució que s'està adoptant al litoral de municipis veïns nostres. Per què no acabar tots els espigons en la mateixa forma de 'T', com es mostra a la fotografia d'aquesta platja?

Les imatges il·lustren com les grans onades que van envair aquestes platges no van aconseguir arribar als murs del 'Passeig Marítim', perquè van ser frenades i absorbides per la gran extensió de sorra que s'ubica en aquests llocs, com testimonien les petjades d'humitat d'aquestes ones.

El cost de la reparació d’urgència d’aquesta canonada va ser enorme per la maquinària pesada necessària per solucionar el problema. Costos inútils perquè es reproduiran mentre no es recuperin les platges afectades.

Encara no havien finalitzat els treballs de reparació de la canonada d'aigües residuals ubicada en un tram de la platja de l'Estanyol (vegeu pàgina anterior), que un altre temporal aixecà la protecció (pedres i ciment) de la mateixa canonada del tram de davant del Restaurant 'Pícnic'. Ignorar la desaparició de les sorres de les platges de Sitges, a banda dels efectes econòmics indirectes (pèrdua d'atractiu turístic), el cost de les reparacions dels danys directes seran cada vegada més grans i superaran amb escreix els de l'adaptació dels espigons existents per tal d'evitar d'una vegada els permanents nyaps, deguts a una inacceptable desídia al respecte, per part dels responsables polítics.

A falta de sorra, els tubs del sistema de clavegueram es van descobrir. En lloc de tornar-los a cobrir amb les sorres dragades habitualment dels ports de Sitges, l'Ajuntament –contrària a aquesta draga– ha canviat la ubicació d'aquests tubs, mentre les sorres dragades són aportades a altres platges (Gava, Prat, etc.). Recordar que la draga dels ports de Sitges està imposada per la Generalitat per preservar la seva operativitat, li agradi o no li agradi a l'Ajuntament.

Prolongació de les obres al llarg del Passeig Marítim per substituir la canalització descoberta per la manca de sorra sota la que havia passat sempre. La nostra associació ha sol·licitat a l'Ajuntament indicació del cost de la citada obra, veure instància núm. 4.

Exemples de l'eficàcia dels espigons en forma de 'grapa':

És fàcil veure que les platges 'noves' es deuen a les estructures més o menys paral·leles al Passeig Marítim, que són les que han retingut sorra per crear aquestes platges i que s'han convertit en patrimoni cultural, lúdic i econòmic al qual la Vila no hi ha ni pot renunciar.

Exemples de l'eficàcia dels espigons 'en paral·lel' a la línia de costa (forma 'T'):

Espigons en paral·lel és una bona solució, perfectament respectuosa amb el medi ambient, que consisteix en acumular i retenir la sorra per tot el litoral mediterrani (Benalmádena, Marbella, etc.)

Extracte parcial (comentat) d'un article de Jesús Sancho, La Vanguardia (vegeu article) on l'articulista comenta que el Port Olímpic es reforça contra les cada vegada més virulents temporals... Per a evitar que les ones depassin el dic d'abric del port quan es registren fortes tempestes s'ha començat a col·locar milers de blocs de formigó davant de l'estructura marítima.... Aquesta obra, segons l'empresa constructora pretén 'reforçar' el dic Olímpic alhora que constitueix una 'contribució decisiva a la protecció de la biodiversitat marina del litoral barceloní' perquè aquesta nova estructura 'serà fàcilment colonitzar-li', generarà algues, larves, crancs, mol·luscos, etc.

Tenint en compte que aquesta obra es realitzarà amb base de blocs de formigó, és evident que els espigons de Sitges, construïts amb roques naturals, ofereixen un hàbitat marítim (retir per a la biodiversitat) encara major que la de Barcelona.

Des de fa més de trenta anys, l’Ajuntament de Sitges està estudiant projectes més o menys sofisticats per tal d’estabilitzar les seves platges. Com va manifestar el regidor de turisme: “encara revisem i recalculem el projecte inicial de la Direcció General per a la Sostenibilitat de la Costa i el Mar". Tots aquests projectes, acompanyats d’interminables ‘informes tècnics’, acostumen a tenir en comú el seu altíssim cost, la seva dubtosa viabilitat i el repudi a la solució més barata i pràctica, consistent en l’adaptació d’alguns espigons existents i la construcció d’algun més. Un plantejament que ha donat els seus fruits (a la vista està). No obstant, estem davant un plantejament de fàcil i ràpida execució, i ara és el moment de defensar la seva urgència per tal d’evitar més destrosses del passeig i de les platges.

En el següent enllaç pot descarregar-se l'Informe.

Descarregar (Pdf)